Estarem tots d'acort, en que una de les causes per les quals el valencianisme polític, cultural i social se troba en la situació que se troba, és en gran part per l'abrumador personalisme de molts que se diuen valencianistes i que només busquen el benefici propi.
Un personalisme que els fa creure que estan per damunt de tot i tots, que la seua paraula és la única certa, i que els seus proyectes (partits polítics, entitats culturals, etc..) són els únics capaços de salvar “lo Regne”
Actualment continuen havent un grapat de personalistes dins del valencianisme que en les seues baralles absurdes per controlar la paraeta de torn, la gent, i el conjunt del valencianisme per a que este siga lo que ells volen i no lo que realment és, provoquen malestar entre la gent, divisions i que molts acaben cremant-se.
A esta gent se la pot classificar de varies formes segons el seu nivell de personalisme, i el “control” que arriba a eixercir sobre un determinat número de gent (siga valencianista o no, més avant donaré l'explicació a açò): Populeros, salvapàtries, palleters...
Intentaré ara descriure les característiques de cada un d'ells, si be és cert que, atres que hagen tingut contacte en esta classe de gent durant més temps, podrien fer-ho millor:
Populeros: Estos són els personalistes en menor importància. És aixina perque la majoria “volen i no poden”. Molts d'estos populeros destaquen per la seua joventut, no solen passar dels vinticinc anys, i creuen que el valencianisme és un concurs de popularitat a on tots els demés són enemics a batre.
Faran tot lo possible per arribar a convertir-se en un bon “salvapàtries” que duga a la seua associació a estar per damunt de les atres. Pero com dia abans, “volen i no poden”. El seu fracàs els porta normalment a deixar l'associació que no han pogut controlar i intentar-ho en atres, no sense abans llançar merda contra tot el que puguen i acusar-lo de lo que ells han intentat fer.
Salvapàtries: Estos estan un pas més amunt que els populeros, han conseguit arribar a controlar una associació (i si no, se l'han creat ells) i a tindre un bon número de seguidors, que en sa majoria seran populeros que busquen també la seua oportunitat de tocar poder i gent que poc te de valencianistes. Estos utilisen la seua influència i pes dins del seu valencianisme per a donar (i intentar impondre sobre els demés) les seues opinions personals sobre lo que deu de ser el valencianisme: inventen normatives, la seua associació és la més capacitada per a poder salvar la regió, els demés són catalanistes, etc.
A dia de hui estos són prou abundants entre les associacions valencianistes.
Palleters: D'estos només n'hi ha un, i el del “sigle XXI” sabem tots quí és. Controlen un gran número d'associacions, les quals han anat conseguint algunes per les bones, i atres tirant gent i ficant a la seua. Controlen partits, associacions i inclús coordinadores de les quals només queda viu el nom. Creuen estar per damunt de tot, no sols creen normatives, si no que arriben inclús a fer-les oficials dins de les entitats que controlen. Difonen entre els seus simpatisants que el seu peculiar imperi associatiu és l'únic que pot salvar-nos als valencians dels malèfics catalanistes (d'ara en avant, tot lo món) i si no seguixes la seua doctrina.. “te arruino la vida”.
Només n'hi ha un pero és el més perjudicial de tots. El seu domini sobre diferents entitats (moltes d'elles fantasmes i creades només per a engrandir el seu poder) provoca una fracturació completa del valencianisme, tant a nivell associatiu com personal, entre els seguidors del palleter de torn, i els que treballen per dur avant el valencianisme.
El palleter també sol estar en freqüència enfrontat en molts salvapàtries dirigents d'atres partits i associacions, que somien algun dia en ocupar el seu lloc de salvadors de la terreta.
Els personalismes d'uns quants fan que el treball de molts acabe per terra. Els personalistes només busquen el benefici propi, o lo que és lo mateix, acabar la majoria en el PP, en l'AVL o en qualsevol atre lloc que els faça enriquir-se, i això ho fan a costa de la gent que confia en ells i que ells només utilisen.
Ha de seguir-se al valencianisme, no al líder de torn, el valencianisme sempre estarà ahí, les persones no. Cregau en el valencianisme, no en lo que vos diga qualsevol salvapàtries. Treballeu per dur avant el valencianisme, no a una persona. Ajudeu a tots els valencianistes independentment de l'associació en la que estiguen, no feu cas d'aquells que vos diguen que valencianista només és la seua associació...perque ya sabeu lo que n'hi ha.
Recordeu, no feu el joc als personalistes destructors.
27/08/08
16/08/08
Són antivalencianistes
No parlaré ací dels antivalencianistes que ya tots coneguem, eixos que els agrada parlar en barceloní, rodejar-se de marfegues i inventar-se països només imaginables per les ments més manipulades i burres de nostra nació.
Tampoc ho faré sobre els espanyolistes més radicals i declarats, els quals dins de l'escala del antivalencianisme estan al mateix nivell que els seguidors del fusterianisme.
En esta ocasió parlaré d'eixos antivalencianistes que estan dins del valencianisme, i que per una raó o per atra són membres (en major o menor importància) d'associacions valencianistes, algunes d'elles històriques.
Se caracterisen per mostrar-se contraris a qualsevol activitat que olore a valencianisme en positiu, a qualsevol associació que no siga la seua i que no seguixca les idees del “regionalismo bien entendido”. Ataquen en freqüència al nacionalisme valencià, el qual com ya sabem, és la màxima expressió de valencianisme, o en paraules de Voro Vendrell: “Unica forma de defendre en fermea el fet valencià en la seua totalitat, represtigiar-lo i enaltir-lo.”
En l'actualitat són molt més fàcils de trobar, puix no amaguen el seu odi cap al nacionalisme valencià, i per lo tant, cap al conjunt del valencianisme. Açò se deu a que han conseguit arribar al poder i seqüestrar moltes entitats valencianistes, en les quals fan lo que volen.
Esta gent no te prou en estendre el seu mensage d'odi i antivalencianisme entre els afiliats de les associacions que conseguixen seqüestrar, si no que inclús s'atrevixen a publicar notes de prensa animant a la gent a que “den respuestas contundentes” als valencianistes que decidixen acodir al 9 d'Octubre (dia nacional valencià) portant la bandera de lluita:
“(...) Por último, Coalicio Valenciana se ha querido desmarcar de todas las personas o entidades que pretendan instrumentalizar esta fecha en beneficio de reivindicaciones violentas, independentistas o contraconstitucionales, señalando Vidagany que los corpúsculos de intransigentes que pudieran plantearse acudir al 9 d´Octubre con banderas estrelladas o para atacar a la monarquía tendrán una respuesta contundente por parte de los miles de ciudadanos que respetamos y compartimos la actual estructura de España.” Comunicat de Coalició Valenciana, 09-10-07.
També és freqüent vore'ls pels fòrums d'internet amenaçant a les persones d'atres associacions valencianistes i acusant-les (en açò pareix que guanyen punts) de “catalanistas”, “separatistas antiespañoles”, “traïdores”, “vendidos” i “antivalencianistas” (quan en açò últim ells tenen la patent). Solen ademés fer 'gracioles' substituint el nom d'atres associacions i partits valencianistes per coses com “Cataluña Milenaria”, “Pajilleros Jodeculos”, “DES-unio ANTI-valenciana”, etc, lo qual demostra que el seu nivell mental està casi al mateix nivell que el d'un chiquet de primària.
Atra característica d'esta gent és la d'escriure algun mensaget demanant la “unión del valencianismo” després d'haver astralejat tot lo que han pogut i més sobre totes les associacions i persones valencianistes. Eixa mostra clara d'hipocresia sol tindre molt d'èxit entre els seguidors d'estos antivalencianistes, els quals aplaudixen cegament tot lo que diuen i fan estes persones.
En definitiva i per a anar acabant, hem de procurar descobrir i apartar a tota eixa gent del valencianisme. Molt poc tenen que oferir a nostra terra, i molt de mal poden fer (i estan fent-li) al valencianisme.
Només busquen nostra desaparició, són antivalencianistes.
Tampoc ho faré sobre els espanyolistes més radicals i declarats, els quals dins de l'escala del antivalencianisme estan al mateix nivell que els seguidors del fusterianisme.
En esta ocasió parlaré d'eixos antivalencianistes que estan dins del valencianisme, i que per una raó o per atra són membres (en major o menor importància) d'associacions valencianistes, algunes d'elles històriques.
Se caracterisen per mostrar-se contraris a qualsevol activitat que olore a valencianisme en positiu, a qualsevol associació que no siga la seua i que no seguixca les idees del “regionalismo bien entendido”. Ataquen en freqüència al nacionalisme valencià, el qual com ya sabem, és la màxima expressió de valencianisme, o en paraules de Voro Vendrell: “Unica forma de defendre en fermea el fet valencià en la seua totalitat, represtigiar-lo i enaltir-lo.”
En l'actualitat són molt més fàcils de trobar, puix no amaguen el seu odi cap al nacionalisme valencià, i per lo tant, cap al conjunt del valencianisme. Açò se deu a que han conseguit arribar al poder i seqüestrar moltes entitats valencianistes, en les quals fan lo que volen.
Esta gent no te prou en estendre el seu mensage d'odi i antivalencianisme entre els afiliats de les associacions que conseguixen seqüestrar, si no que inclús s'atrevixen a publicar notes de prensa animant a la gent a que “den respuestas contundentes” als valencianistes que decidixen acodir al 9 d'Octubre (dia nacional valencià) portant la bandera de lluita:
“(...) Por último, Coalicio Valenciana se ha querido desmarcar de todas las personas o entidades que pretendan instrumentalizar esta fecha en beneficio de reivindicaciones violentas, independentistas o contraconstitucionales, señalando Vidagany que los corpúsculos de intransigentes que pudieran plantearse acudir al 9 d´Octubre con banderas estrelladas o para atacar a la monarquía tendrán una respuesta contundente por parte de los miles de ciudadanos que respetamos y compartimos la actual estructura de España.” Comunicat de Coalició Valenciana, 09-10-07.
També és freqüent vore'ls pels fòrums d'internet amenaçant a les persones d'atres associacions valencianistes i acusant-les (en açò pareix que guanyen punts) de “catalanistas”, “separatistas antiespañoles”, “traïdores”, “vendidos” i “antivalencianistas” (quan en açò últim ells tenen la patent). Solen ademés fer 'gracioles' substituint el nom d'atres associacions i partits valencianistes per coses com “Cataluña Milenaria”, “Pajilleros Jodeculos”, “DES-unio ANTI-valenciana”, etc, lo qual demostra que el seu nivell mental està casi al mateix nivell que el d'un chiquet de primària.
Atra característica d'esta gent és la d'escriure algun mensaget demanant la “unión del valencianismo” després d'haver astralejat tot lo que han pogut i més sobre totes les associacions i persones valencianistes. Eixa mostra clara d'hipocresia sol tindre molt d'èxit entre els seguidors d'estos antivalencianistes, els quals aplaudixen cegament tot lo que diuen i fan estes persones.
En definitiva i per a anar acabant, hem de procurar descobrir i apartar a tota eixa gent del valencianisme. Molt poc tenen que oferir a nostra terra, i molt de mal poden fer (i estan fent-li) al valencianisme.
Només busquen nostra desaparició, són antivalencianistes.
Iscriviti a:
Post (Atom)

